XERRADA: ESTUDIS POSTOBLIGATORIS 

Avui en la xerrada dels alumnes de cicles i batxillerat ens han parlat una mica de les seves experiències:

Quan estàs fent un cicle formatiu tens un mes per canviar-te si no estàs segur ja que a vegades no es té clar el que es vol fer. No hem de tenir por de canviar perquè dels errors se'n aprèn, per tant, no ens hem de preocupar si no sabem què estudiar o què fer en un futur perquè sempre podem canviar. 

Van plantejar-se una sèrie de preguntes per poder explicar-nos la xerrada: 

1.  Com recordem el moment de tancar l'etapa de l'ESO?

Al principi sentien indecisió, com és normal, però sempre s'acaba trobant el camí. Deien que és un moment emotiu, quart és un curs per disfrutar amb els amics perquè molts d'ells no els tornaràs a veure o no  els podràs veure tan seguit. També es sentien espantats i dubtosos per haver de començar en un lloc nou alguns d'ells. 

      2. Què pensem que s'ha de tenir en compte alhora de decidir l'opció acadèmica futura?  

Hem de ser conscients de que la decisió és per nosaltres i pel nostre futur.

És millor no fer un batxillerat si no ens agrada estudiar, ja que el batxillerat requereix esforç i hores d'estudi i dedicació. El batxillerat no és només per a alumnes intel·ligents, cal només saber organitzar-te, ser constant i fer un treball constant a casa. Finalment, s'ha de fer el que realment ens agradi i no ens hem de deixar condicionar per la societat, els nostres pares o la opinió de terceres persones. 

    3. Pensem que el projecte de recerca va ser un bon punt de partida per a la nostra vida? 

El treball de recerca és una bona eina per encaminar-mos de cares al futur, ja que ajuda a entendre més bé el que volem fer en un futur i a més ens ajuda a decidir-nos. 

   

    4. Què recomanem els alumnes que ara estan a 4rt d'ESO i que iniciaran el curs vinent estudis postobligatoris? 

Hem de tenir clar que ens ho hem de prendre amb serietat perquè són estudis postobligatoris. 

Uns bons consells de cares al batxillerat:

• Hem de ser més independents.
• Hem d'intentar no estressar-nos perquè hi ha exàmens constantment. 
• S'ha de repassar cada dia per no perdre el fil.
• S'ha d'agafar un àmbit d'estudi per després no tenir massa feina acumulada. 
• Aprofitar les hores d'estudi a l'institut.
• Tot i que els estudis són molt importants, no s'ha de deixar de banda la vida personal, que també té molta importància. 

 ASPECTES PER DESTACAR

La gent sol pensar que fer un cicle és més fàcil o que no hi ha tanta feina com en un batxillerat, però la realitat és que en els dos s'ha de demostrar esforç i treball per poder tenir una bona qualificació. Moltes vegades és més importat tenir una bona experiència en l'àmbit que s'estudia que no un títol d'una universitat prestigiosa.  

CONCLUSIONS

Aquesta xerrada m'ha servit moltíssim. Escoltar l'experiència d'altres persones m'ha fet veure que pot ser ara estic seguríssima del que faré i el que em dedicaré, però demà pot ser m'aixeco amb altre idea al cap, però el millor, és que si em passa això, puc canviar i buscar un altre opció. 
 

 

VISITA A L'EMPRESA: NOBALE KIDS

Noni Barea és la dissenyadora de tota la roba que ven a les botigues amb el mètode dipòsit, que consisteix en que ella deixa la roba en una botiga de confiança i quan la roba es ven, es fan les factures i ella cobra els seus beneficis. Ella porta cinc anys sent autònoma però abans va estudiar un cicle de grau mitjà a la Garrotxa i després va haver d'estudiar patronatge. Ha anat a diferents fires de moda a Girona i Japó per exhibir les seves robes. Especialment dissenya roba per a nadons i nens petits i dones. 

Dissenyar roba no és una feina fàcil, però quan hi ha passió la seva feina és emocionant i divertida.

No és gens senzill fabricar una peça de roba, però ella ens va ensenyar cadascun dels passos:

• El primer pas és comprar les teles en grans quantitats.

                                                  Teles

• Ella té diferents patrons ja fets prèviament que són una base per dissenyar qualsevol peça de roba. Després modifica aquells patrons per fer les peces diferents unes d'altres.

  Patrons

• Una vegada ja planificada i modificada la peça en el patró, es segueix aquesta mena d'esbós i es marca sobre la tela.

                           Taula de treball

• Seguidament es tallen les peces.
• Llavors, podem cosir-ho tot. Hi ha quatre tipus de màquines de cosir: la màquina de zig-zag, màquina de vores, la màquina de juntar peces, fer vores i cosir i per últim la màquina plana.  

                       Màquines de cosir

• Finalment, planxem la peça per donar-li un acabat més professional.     

               Taula de planxar i la planxa especial                                                

La gent pot anar al seu taller a comprar la roba, però el que no poden fer és demanar que ella faci una peça personalitzada o arreglar robes que estiguin descosides perquè la modisteria està molt poc valorada, i ningú li donarà 100€ per haver fabricat una peça. La gent prefereix anar a la botiga i comprar una camisa o uns pantalons perquè  és el més ràpid i còmode, però si la roba és així de barata, és perquè les indústries tèxtils exploten als seus treballadors i els hi paguen una misèria i per tant el preu final de la roba és barat. No és el mateix el que ella fa en el seu taller al que venen en les botigues.

CONCLUSIÓ

No esparava que aquesta visita m'agradés perquè no és molt semblant al que vull estudiar, però he après moltes coses sobre la moda i la confecció i sobre el negoci de la industria tèxtil. He pogut ser conscient de la feina que porta fabricar un jersei, una camisa, o un pantaló. No és una feina fàcil, però ella té una passió indescriptible pel que fa i amb això he vist que sense vocació no es pot arribar enlloc. Ella es deixa la pell cada dia en la feina perquè li encanta i es pot veure lo contenta i conforme que se sent amb la seva vida sent dissenyadora. A mi també m'agradaria en un futur poder tenir la feina que sempre he volgut, i pot ser no tenir un sou exagerat, però mínimament aixecar-me cada matí amb ganes d'anar-hi. 

XERRADA: ON PAREN ELS MEUS VINT ANYS?

A vegades no som prou conscients del cost que té independitzar-nos i viure sols: pagar el lloguer, el menjar, la llum , l'aigua, l'internet...

Estem acostumats a que si volem alguna cosa, si volem sortir, si volem alguna cosa que requereixi diners, tenim als nostres pares que ens ho dónen... Però arriba un moment en que hem de plantejar-nos si volem continuar vivint dels nostres pares o volem volar i espavilar-nos nosaltres sols.

Per començar, hem de prendre les nostres decisions d'una manera intel·ligent.

Al principi sempre hi ha dubtes sobre allò que volem fer, i pot ser canviarem moltes vegades de manera de pensar, però es tracta de tirar endavant i fer el que vulguis fer en aquell moment de la teva vida. 

A vegades les nostres decisions o desitjos es veuen afectats per molts factors:

• Pot ser allò que volem fer no està en el nostre prop del que podem pagar.
• La distància moltes vegades ens pot limitar a anar a un lloc o un altre.
• Creure que no tenim la capacitat per fer el que volem i triar un altre camí que pot ser no ens agrada tant, però és el més proper o realista. 
• Ens deixem condicionar pel que ens diuen a casa, a l'institut o el que ens vol fer creure la societat.

Malgrat tenir tants obstacles davant nostre, és important saber ignorar-los o donar-lis una importància justa. Al llarg de la nostra vida tindrem milers de problemes i barreres, però hem de saber sobrepassar-los per poder seguir avançant en el camí. No podem deixar mai que ens posin un límit, i si ens el posen, sobrepassar-lo. Si creiem en els nostres somnis i en les nostres capacitats, podrem aconseguir-los, sempre amb calma i esforç. No hem de deixar que ningú ens talli les ales i no ens deixi volar, qui no somnia,  no guanya i somniar és gratis, per tant, A SOMNIAR!!

Els límits ens els posem nosaltres sols, hem d'aprendre a creure en nosaltres mateixos i començar a pensar que no hi ha res impossible i res que no puguem aconseguir amb paciència i treball.

És clar que no serà gens fàcil, perquè començar sempre és el més difícil de fer, però una vegada haguem començat, ja estem conduits de cares al que per cadascú de nosaltres sigui l'èxit. 

Mai ens hem de deixar condicionar per ningú: que no vulguis ser metge, advocat, empresari... no vol dir que et moriràs de gana, no vol dir que hauràs de viure al carrer i que cada mes estaràs pensant en com pagar les factures. Pots ser infinitament feliç tenint un treball com aquests i cobrant una milionada o també pots estar treballant d'això i tenir una vida miserable. En canvi, pots estar treballant de cambrer i tenir una vida totalment plena amb les comoditats justes o també, no viure feliç amb això.

Crec que a la vida, tenir una bona feina és molt important, però el més important és sentir-te còmode i feliç en ella.

CONCLUSIÓ

Jo personalment crec que la societat s'ha encarregat de fer-nos creure que no serem ningú a la vida sinó tenim un sou amb sis zeros. Jo prefereixo tenir un sou que em compensi i tenir una feina en la que m'aixequi cada dia amb ganes de fer alguna cosa nou i poder expressar la meva vocació cada dia més que ser una persona trista per que la feina que té no li agrada. 
Des del meu punt de vista no val de res tenir una feina on guanyes molts diners, i arribar a la teva casa luxosa i no poder disfrutar de res per l'estrès. 

XERRADA: PROCESSOS DE BUSCAR FEINA

Per què hem de trobar feina?

• Per guanyar-nos la vida i cobrir les nostres necessitats fisiològiques.
• Per aconseguir un treball continu, amb contracte indefinit.
• Per tenir consideració social dels que viuen amb nosaltres.
• És important treballar en un lloc que ens agradi.

Per arribar a tenir un bon lloc de treball cal:

• Formació inicial i contínua durant tota la vida.
• Hem de tenir una actitud competent
• Saber i voler fer bé la feina si no, no hi ha continuïtat de treball.

Buscar feina vol dir que entrem en un mercat, que és que hi ha algú que busca feina i algú que ofereix llocs de treball, estem parlant de l'oferta de la llei i la demanda.

OFERTA: les empreses

DEMANDA: els treballadors potencials

Hi ha dos tipus d'empreses: les administracions públiques i l'empresa.

Les administracions públiques tenen les oposicions següents:

1. Comunicació oberta
2. Competència
3. Procés obert i conegut

L'empresa, en canvi, defineix per al lloc de treball unes característiques concretes que ha de tenir una persona, estableixen un perfil determinat. 

COM ARRIBAR AL MERCAT?

1. Borses de treball (agències de treball)
2. Institucions formals
3. Plataformes i institucions formals
4. Xarxa de relacions personals (entorn)
5. Xarxes digitals:

• Generals
• Professionals

INTERÈS DE CADA PART:

L'empresa

-Escollir el millor:

• definir el lloc de treball: funcions, posició dins de l'organització...
• el perfil del candidat: formació i aptituds-competències
• condicions de l'oferta

El candidat

Ser escollit: Valor afegit que cal comunicar en el currículum.

EINES DE PRESENTACIÓ

Carta de presentació

• Es mostra coneixement i valoració de l'empresa o entitat i interès per la feina. 

Currículum VITAE

• Ens dóna a conèixer, ens dóna personalitat i ens diferència. 
• Cal que sigui un document estructurat i format.

SELECCIÓ DE PERSONAL 1

Objectiu

• Escollir la millor persona per a la posició vacant de l'empresa
• Ser la persona escollida (candidat)

Procés

• Presentació: revisió i valoració de CV
• Proves adjectives:
• Tècniques
• Psicotècniques

SELECCIÓ DE PERSONAL 2 

Entrevista personal

• L'empresa vol conèixer els candidats més ben valorats
• El candidat s'ha de mostrar adequadament

Decisió

• Contractació
• Incorporació