VISITA A L'EMPRESA: NOBALE KIDS

Noni Barea és la dissenyadora de tota la roba que ven a les botigues amb el mètode dipòsit, que consisteix en que ella deixa la roba en una botiga de confiança i quan la roba es ven, es fan les factures i ella cobra els seus beneficis. Ella porta cinc anys sent autònoma però abans va estudiar un cicle de grau mitjà a la Garrotxa i després va haver d'estudiar patronatge. Ha anat a diferents fires de moda a Girona i Japó per exhibir les seves robes. Especialment dissenya roba per a nadons i nens petits i dones. 

Dissenyar roba no és una feina fàcil, però quan hi ha passió la seva feina és emocionant i divertida.

No és gens senzill fabricar una peça de roba, però ella ens va ensenyar cadascun dels passos:

• El primer pas és comprar les teles en grans quantitats.

                                                  Teles

• Ella té diferents patrons ja fets prèviament que són una base per dissenyar qualsevol peça de roba. Després modifica aquells patrons per fer les peces diferents unes d'altres.

  Patrons

• Una vegada ja planificada i modificada la peça en el patró, es segueix aquesta mena d'esbós i es marca sobre la tela.

                           Taula de treball

• Seguidament es tallen les peces.
• Llavors, podem cosir-ho tot. Hi ha quatre tipus de màquines de cosir: la màquina de zig-zag, màquina de vores, la màquina de juntar peces, fer vores i cosir i per últim la màquina plana.  

                       Màquines de cosir

• Finalment, planxem la peça per donar-li un acabat més professional.     

               Taula de planxar i la planxa especial                                                

La gent pot anar al seu taller a comprar la roba, però el que no poden fer és demanar que ella faci una peça personalitzada o arreglar robes que estiguin descosides perquè la modisteria està molt poc valorada, i ningú li donarà 100€ per haver fabricat una peça. La gent prefereix anar a la botiga i comprar una camisa o uns pantalons perquè  és el més ràpid i còmode, però si la roba és així de barata, és perquè les indústries tèxtils exploten als seus treballadors i els hi paguen una misèria i per tant el preu final de la roba és barat. No és el mateix el que ella fa en el seu taller al que venen en les botigues.

CONCLUSIÓ

No esparava que aquesta visita m'agradés perquè no és molt semblant al que vull estudiar, però he après moltes coses sobre la moda i la confecció i sobre el negoci de la industria tèxtil. He pogut ser conscient de la feina que porta fabricar un jersei, una camisa, o un pantaló. No és una feina fàcil, però ella té una passió indescriptible pel que fa i amb això he vist que sense vocació no es pot arribar enlloc. Ella es deixa la pell cada dia en la feina perquè li encanta i es pot veure lo contenta i conforme que se sent amb la seva vida sent dissenyadora. A mi també m'agradaria en un futur poder tenir la feina que sempre he volgut, i pot ser no tenir un sou exagerat, però mínimament aixecar-me cada matí amb ganes d'anar-hi.