XERRADA: ON PAREN ELS MEUS VINT ANYS?

A vegades no som prou conscients del cost que té independitzar-nos i viure sols: pagar el lloguer, el menjar, la llum , l'aigua, l'internet...

Estem acostumats a que si volem alguna cosa, si volem sortir, si volem alguna cosa que requereixi diners, tenim als nostres pares que ens ho dónen... Però arriba un moment en que hem de plantejar-nos si volem continuar vivint dels nostres pares o volem volar i espavilar-nos nosaltres sols.

Per començar, hem de prendre les nostres decisions d'una manera intel·ligent.

Al principi sempre hi ha dubtes sobre allò que volem fer, i pot ser canviarem moltes vegades de manera de pensar, però es tracta de tirar endavant i fer el que vulguis fer en aquell moment de la teva vida. 

A vegades les nostres decisions o desitjos es veuen afectats per molts factors:

• Pot ser allò que volem fer no està en el nostre prop del que podem pagar.
• La distància moltes vegades ens pot limitar a anar a un lloc o un altre.
• Creure que no tenim la capacitat per fer el que volem i triar un altre camí que pot ser no ens agrada tant, però és el més proper o realista. 
• Ens deixem condicionar pel que ens diuen a casa, a l'institut o el que ens vol fer creure la societat.

Malgrat tenir tants obstacles davant nostre, és important saber ignorar-los o donar-lis una importància justa. Al llarg de la nostra vida tindrem milers de problemes i barreres, però hem de saber sobrepassar-los per poder seguir avançant en el camí. No podem deixar mai que ens posin un límit, i si ens el posen, sobrepassar-lo. Si creiem en els nostres somnis i en les nostres capacitats, podrem aconseguir-los, sempre amb calma i esforç. No hem de deixar que ningú ens talli les ales i no ens deixi volar, qui no somnia,  no guanya i somniar és gratis, per tant, A SOMNIAR!!

Els límits ens els posem nosaltres sols, hem d'aprendre a creure en nosaltres mateixos i començar a pensar que no hi ha res impossible i res que no puguem aconseguir amb paciència i treball.

És clar que no serà gens fàcil, perquè començar sempre és el més difícil de fer, però una vegada haguem començat, ja estem conduits de cares al que per cadascú de nosaltres sigui l'èxit. 

Mai ens hem de deixar condicionar per ningú: que no vulguis ser metge, advocat, empresari... no vol dir que et moriràs de gana, no vol dir que hauràs de viure al carrer i que cada mes estaràs pensant en com pagar les factures. Pots ser infinitament feliç tenint un treball com aquests i cobrant una milionada o també pots estar treballant d'això i tenir una vida miserable. En canvi, pots estar treballant de cambrer i tenir una vida totalment plena amb les comoditats justes o també, no viure feliç amb això.

Crec que a la vida, tenir una bona feina és molt important, però el més important és sentir-te còmode i feliç en ella.

CONCLUSIÓ

Jo personalment crec que la societat s'ha encarregat de fer-nos creure que no serem ningú a la vida sinó tenim un sou amb sis zeros. Jo prefereixo tenir un sou que em compensi i tenir una feina en la que m'aixequi cada dia amb ganes de fer alguna cosa nou i poder expressar la meva vocació cada dia més que ser una persona trista per que la feina que té no li agrada. 
Des del meu punt de vista no val de res tenir una feina on guanyes molts diners, i arribar a la teva casa luxosa i no poder disfrutar de res per l'estrès.